En les últimes dècades han anat sorgint noves psicoteràpies i, amb elles, nous tipus de psicòlogues. Això ha fet que cada cop sigui més difícil respondre la pregunta de com triar psicòloga.

En l’actualitat, la varietat és enorme. Els dubtes apareixen quan volem anar a una psicòloga i no tenim cap idea de què és el que les diferencia a totes elles.

Com triar psicòloga? Per fora sembla que totes les psicòlogues som semblants però, si comences a investigar una mica, de seguida, apareixen diferències grans. Preparada per fer fora els dubtes?

 

Quina psicòloga triar?

 

Molt bona pregunta! Davant de la quantitat de diferents teràpies psicològiques que existeixen molta gent es queda sense saber per on començar. Quina em convé?

Totes intenten ajudar les persones que tenen problemes psicològics però ho fan des de punts de vista molt diferents. Cadascuna té la seva pròpia explicació sobre l’origen del problema i del camí terapèutic que es necessita per sanar a la clienta.

En aquest article us resumiré els corrents principals que existeixen dins la psicologia perquè sapigueu com triar psicòloga i poder decidir quina us interessa més.

 

Principals corrents de psicoteràpia

 

Psicoanàlisi

 

Sigmund Freud va fundar aquest corrent de psicoteràpia a finals del segle XIX. Se’l considera el primer gran corrent de psicoteràpia pel gran auge que va tenir i perquè els seus plantejaments teoricopràctics van ser molt innovadors.

Va ser revolucionari per a l’època perquè posava l’atenció en aspectes de la psique humana mai tractats abans.

Per una banda, va proposar l’existència d’un inconscient que controla les persones. L’ésser humà era molt menys propietari de la seva vida del que es pensava fins llavors i era dominada per forces amagades per a la raó humana.

Això va canviar el paradigma de la psicologia per sempre i se la considera una de les grans aportacions de la psicoanàlisi.

 

Va ser tota una revolució

 

com triar psicòloga?

Per l’altra banda, defensava que els problemes psicològics i emocionals que patien els adults s’originaven en les vivències de la infància. El que s’havia de fer en teràpia era indagar en el passat llunyà de la pacient per entendre què va passar.

Comprendre el passat era imprescindible per poder curar els problemes psicològics del present.

La tècnica més utilitzada era l’associació lliure o, cosa que és el mateix, la típica imatge de la clienta estirada al divan mentre la psicoanalista està col·locada darrere. L’associació lliure consisteix a anar dient totes les coses que li vinguin al cap a una persona.

 

Una síntesi per entendre-la millor

 

La psicoanàlisi té tota una complexa explicació teòrica dels problemes psicològics, però perquè us en feu una idea mínimament clara, us diré que se centra en com la nena transita les diferents etapes del seu desenvolupament.

Depèn del seu desenvolupament, tindrà un tipus o altre de personalitat en l’edat adulta i de problema psicològic. Per la qual cosa, aquest corrent no distingeix entre persones sanes i malaltes, sinó que considera a totes més o menys neuròtiques.

Avui en dia existeixen diferents versions de la psicoanàlisi però, a grans trets, la base de totes elles segueix sent la psicoanàlisi clàssica de Freud.

 

Cognitiu-conductual

 

Aquest segon gran enfocament de la psicoteràpia uneix dos corrents que van tenir un origen diferent però que amb el temps es van ajuntar: la teràpia cognitiva i la teràpia conductista. La teràpia cognitiva-conductual va ser creada amb aportacions de diferents autores publicades durant gran part del segle XX.

D’una banda, posa molta atenció al món cognitiu de la pacient. Defensa que darrere de molts problemes psicològics existeixen idees, autoconceptes, prejudicis, etc. que ajuden en la generació i perpetuació del símptoma. Utilitzen diferents tècniques per incidir als pensaments i intentar millorar la problemàtica.

quina psicòloga triar

D’altra banda, s’enfoca molt en els comportaments visibles de les persones. No té interès en l’origen del problema, ja que només se centra en el comportament actual.

Això es tradueix en el fet que posa la seva atenció als símptomes i en la seva erradicació. Una persona sana seria la que no té comportaments desadaptatius ni pensaments que distorsionen la realitat.

 

Psicoteràpia humanista

 

Arribem a la tercera gran corrent de la psicoteràpia: la Teràpia humanista.

Es va crear cap a la meitat del segle XX com a resultat de diferents aportacions d’autores crítiques amb els dos corrents anteriors. Moltes d’aquestes pensadores s’havien format en la psicoanàlisi però no les convencien els postulats teòrics d’aquesta. Tampoc les satisfeia la simplicitat dels plantejaments dels cognitiu-conductuals.

La Psicologia humanista va tenir molta influència en l’origen d’aquest corrent, ja que donava suport teòric a la praxi. L’eix central d’aquest enfocament és la idea de l’autoregulació. Segons aquesta, les persones tenim tot el potencial per ser saludables i felices però ens autoboicotegem constantment.

El patiment psicològic ve quan bloquegem aquesta capacitat de regulació i ens desconnectem de les nostres necessitats genuïnes. La feina terapèutica és tornar a reconnectar amb aquesta capacitat.

 

On posa el focus?

 

com triar psicòloga

La Psicoteràpia humanista mostra interès en el passat com una manera d’entendre l’origen de diferents problemes, però no se centra exclusivament en ella com la psicoanàlisi.

El seu camp d’actuació predominant sol ser el present perquè és aquí on repetim una vegada i una altra els patrons que ens generen malestar.

També s’interessa en la part cognitiva com l’enfocament cognitiu-conductual però no només en això. Tot i que entén que els pensaments tenen molta importància en la psicologia humana, també creu que les persones som més que això.

 

No se centra només en els símptomes

 

És per això que la Teràpia humanista no s’esforça únicament en fer desaparèixer els símptomes del problema. O millor dit, creu que perquè els canvis perdurin s’ha de fer una feina de fons mitjançant l’autoconeixement. Perquè sense un treball de base serà qüestió de temps que els símptomes tornin a aparèixer d’alguna manera.

L’autoconeixement ens permet reconnectar amb el potencial que tenim de ser felices. Ens ajuda a ser més conscients de les nostres necessitats i de la nostra manera de viure el dia a dia. Per últim, és una bona via per millorar les nostres relacions i ser més amorosos amb nosaltres mateixes i amb la resta.

 

Coses a tenir en compte abans de triar una psicòloga

 

Totes tenen un èxit similar

 

Diversos estudis sobre l’eficàcia de les psicoteràpies (1, 2) han aclarit que no existeix una diferència significativa en l’èxit dels diferents tipus de teràpia psicològica. Totes ajuden a millorar l’estat psicològic de la clienta d’una manera similar i, per tant, no es pot afirmar que cap sigui millor que l’altra.

 

La importància de la comoditat

 

És important que la pacient se senti còmoda amb l’estil terapèutic de la psicoteràpia que ha triat.

Algunes com la psicoanàlisi creen relacions terapeuta-client asèptiques, fredes, i fins i tot, distants, perquè creuen que això facilita la seva tasca. Se centren exclusivament en el món de les idees i eviten qualsevol mena de caliu humà.

Altres com el cognitiu-conductual posen interès exclusivament en el problema. S’esforcen en fer desaparèixer el símptoma i poden pecar de no fixar-se en altres àrees importants de la vida de la pacient.

La Psicoteràpia humanista en canvi, creu que la relació terapeuta-client ha de ser de qualitat i de confiança. Sol crear relacions terapèutiques més humanes i properes.

Per tant, penseu en quin estil us pot agradar més abans de triar psicòloga.

 

El treball personal de la terapeuta

 

Un altre aspecte important a tenir en compte és que no totes les psicòlogues estan obligades a fer un treball personal profund.

La Teràpia humanista i la psicoanàlisi obliguen les seves futures terapeutes a portar a terme processos personals de teràpia de moltes hores perquè defensen que una bona terapeuta necessita estar treballada. No val amb tenir només coneixements teòrics.

La Teràpia cognitiva-conductual, en canvi, no posa tant d’èmfasi en el treball personal de les seves futures terapeutes. Us podeu trobar amb psicòlogues d’aquest corrent que mai han anat a teràpia i creuen que amb el coneixement teòric n’hi ha prou.

 

 

Nota: Aquest article s’ha escrit íntegrament en femení per evitar el llenguatge excloent. He valorat altres opcions, però crec que aquesta és la més llegible. Tots els articles que publiqui en aquest blog estaran escrits en llenguatge inclusiu.

 

 

×

Powered by WhatsApp Chat

× Hola