L’estrès està sent un dels factors més important del confinament.
Ja sigui la por al virus, la preocupació per les persones estimades o per la crisi econòmica que s’apropa, costa molt estar tranquil·la.
La incertesa que envolta la pandèmia no fa més que generar més nervis, perquè no tenim idea de com es desenvoluparan els mesos següents.
Us explicaré quina és la naturalesa de l’estrès i els factors que provoquen el seu creixement.
Què és l’estrès?
L’estrès és un conjunt de respostes psicofisiològiques que s’activen quan percebem una situació com amenaçant per a la nostra integritat. És a dir, és una resposta natural de l’organisme, que ens prepara per fer front a una situació que valorem com perillosa.
Per la generació de l’estrès, l’organisme modifica diferents àrees com el fisiològic, el neuroendocrí o el psicològic, per la qual cosa, veiem que és un procés complex.
Dit d’una manera simplista, és la reacció que es genera en nosaltres quan sortim de la zona de confort, i no estem segures de poder afrontar la nova situació amb èxit.
Causes de l’estrès
Les causes de l’estrès poden ser molt diverses, perquè entra en joc la valoració subjectiva.
És veritat que, probablement, trobar-se una lloba durant un passeig per la muntanya estressi a qualsevol. De la mateixa manera que adonar-se que està a punt de quedar-se sense aire mentre fa submarinisme. És a dir, existeixen situacions que totes les persones les entenem com amenaçant.
Però, en la vida diària, on no acostumem a viure situacions tan extremes, la subjectivitat pren molta importància a l’hora de decidir si són perilloses o no les situacions.
Quan parlo de subjectivitat, em refereixo a la manera en la qual avaluem la situació, la capacitat que tenim de superar-la, l’estil amb el qual afrontem els problemes, si tenim o no una xarxa social de suport, etc.
Tots aquests trets subjectius són important, perquè influeixen en com avaluem una situació o un succés.
L’estrès també està molt relacionat amb el canvi, però ho veurem més endavant.
La intensitat és personal
La intensitat amb què es viu l’estrès també és molt personal. Aquí entren en joc els trets psicològics de cada persona. Per això, davant d’una mateixa situació, dues persones poden reaccionar amb diferents nivells d’estrès.
Això es nota tant en la vivència psicològica de l’estrès com en la fisiològica. És a dir, es pot constatar preguntant a les persones què han sentit, o analitzant els indicadors fisiològics.
Quin paper juga aquí l’ansietat?
L’ansietat és l’emoció principal que sentim en situacions estressants. És la manera en la qual ens sentim en moments d’estrès. Acostumen a ser part de la vivència ansiosa la hipervigilància, el nerviosisme, la por, etc.
L’ansietat sol ser la manifestació de l’estrès en el pla psicològic, i del que ens adonem quan estem en moments d’estres. Perquè no s’ha d’oblidar, existeixen altres elements de l’estrès més enllà del pla mental, com ho he dit abans.
Estrès i canvi
Estan molt relacionats, perquè qualsevol canvi ens obliga a adaptar-nos a la nova situació. Ens treu de la nostra zona de confort i ens porta nous perills potencials.
La funció de l’estrès sol ser preparar-nos davant de les situacions de perill, o dit d’una altra manera, preparar-nos davant dels canvis i les noves realitats.
És una eina que va ajudar les nostres avantpassades a sobreviure, perquè l’estrès les preparava psicofisiològicament per actuar. També és una eina que tenim nosaltres, i ens ajuda a afrontar una realitat cada cop més canviant. Ens energitza en moments en els quals necessitem estar preparades per a l’acció.
Llavors, l’estrès ens mata, o no ens mata?
Com ho he dit abans, l’estrès és una eina que ens ha ajudat a sobreviure com a espècie. Ha sigut adaptatiu per la supervivència durant milers d’anys, perquè si no, no hauríem arribat fins als nostres dies. I segueix sent adaptatiu avui en dia, perquè ens prepara per l’acció.
Llavors, quan deixa de ser una ajuda i es converteix en enemiga? Hi ha diversos casos, en els quals, en comptes d’ajudar ens comença a generar problemes.
Una d’ells és quan l’estrès es cronifica i s’allarga en el temps. Una exposició constant a factors estressants provoca que el nostre organisme no pugui relaxar-se. Es manté en estat d’alerta permanentment, i això pot provocar problemes de salut.
Està ben documentat que l’estrès crònic afecta negativament al sistema immunològic (Sirera et al., 2006), al sistema cardiovascular (Razali, 2008; Smith y Blumenthal, 2011) o al sistema digestiu (Piqueras et al., 2008), per dir només uns exemples.
L’estrès post traumàtic és un altre dels tipus que ens pot perjudicar. Es desencadena arran de viure una situació molt intensa i traumàtica, i els símptomes perduren en el temps. La mort d’una persona important, un accident, un succés mediambiental, etc., són exemples de situacions que poden generar-lo.
Confinament i estrès
La nostra generació mai ha viscut un esdeveniment com el confinament, i per tant, és una situació nova. Per aquesta raó, és molt fàcil que aparegui l’estrès. A més, no podem oblidar les incerteses relacionades amb la pandèmia, com l’efecte del virus, la situació econòmica, etc., perquè fomenten la incertesa general i són potenciadors de l’estrès.
Cada cop, més veus al món de la psicologia, alerten del perill que existeix de desenvolupar estrès post traumàtic pel confinament i la pandèmia. Avisen que, probablement, un terci de la població patirà estrès post traumàtic o algun altre problema psicològic.
Això vol dir que, la situació actual està sent suficientment estressant i intens, com perquè els símptomes perdurin un cop acabat l’estat d’excepcionalitat.
Mereixen unes paraules especials els col·lectius més vulnerables com les nenes, la gent gran o les treballadores que han arriscat cada dia la salut durant el confinament. Es prevé que l’estrès post traumàtic tindrà una incidència més gran en aquests col·lectius, encara que, ningú ho sàpiga amb certesa.
Conclusions
L’estat d’excepcionalitat que vivim actualment, és un bon exemple per veure com l’estrès pot passar de ser una ajuda a ser un problema.
Hi ha molts factors d’incertesa durant el confinament, i això provoca nivells grans d’estrès. Cosa que no ens ajuda, perquè no podem fer massa per incidir en aquests factors.
Els efectes psicològics de la pandèmia es mantindran durant bastant més temps que el confinament, i serà necessari tenir-ho al cap. Siguem conscients o no, l’estat actual ens està afectant a totes. És bon moment per cuidar-nos més que mai, i per afegir hàbits d’auto cura al nostre dia a dia.
Nota: Aquest article s’ha escrit íntegrament en femení per evitar el llenguatge excloent. He valorat altres opcions, però crec que aquesta és la més llegible. Tots els articles que publiqui en aquest blog estaran escrits en llenguatge inclusiu.