La meditació és la típica cosa que sentim que és bona, però que costa començar practicar.

 

Fa més d’un any vaig descobrir que n’era de bona. Una terapeuta amb molts coneixements em va explicar que la meditació era una de les millors aliades per a la pràctica professional de la psicoteràpia. Aleshores, em vaig motivar molt per iniciar-la, però van passar els mesos i no vaig fer el primer pas.

 

Sabia que havia de començar a meditar, però sempre acabava per deixar-ho estar. Procrastinava, com es diu actualment. Així, vaig arribar fins als inicis d’abril d’aquest any, és a dir, fins al moment del confinament.

 

Però, aquest mes ha canviat alguna cosa.

 

Què és la meditació?

 

La meditació és una pràctica molt antiga i estesa per tot arreu, per la qual cosa, depèn a qui l’hi preguntis, pot canviar-ne la definició. Jo us donaré una visió subjectiva, ja que, no és la meva motivació fer-ne una descripció de tots els seus diferents corrents.

 

Un dels principals objectius d’aquesta activitat és millorar la consciència del present.

 

Pràctica meditativa

 

Normalment, durant gran part del dia solem estar pensant, imaginant, recordant, desitjant, sentint, etc. Siguem conscients o no, quasi sempre tenim algun pensament al cap. I també, molt sovint, sentim emocions que ens ocupen l’atenció.

 

El propòsit de la pràctica meditativa és començar a parar aquest fluix constant de pensaments i emocions.

 

 

L’origen de la meditació

 

No hi ha consens sobre quina és la data d’origen de la meditació. Se sap que té milers d’anys, però les dates proposades canvien molt segons en quin país preguntem.

 

Tots els corrents filosòfics i religiosos antics parlaven de la meditació, i cadascú ofereix versions diferents sobre l’inici d’aquesta pràctica.

 

Investigadors actuals (Davanger, 2008) proposen la idea que, la meditació és quasi tan antiga com la humanitat.

 

Sembla que, des de fa molt temps, la meditació ha estat molt estesa entre diferents cultures i filosofies de tot arreu.

 

Quin és el seu objectiu?

 

Un dels objectius de la meditació és aturar la cascada de pensaments i emocions, en les quals, solem estar ficats durant el dia. O dit d’una altra manera, no pretén parar els pensaments i les emocions, sinó aprendre a sortir d’aquest remolí.

 

Intenta que cada cop siguem més capaços d’estar en l’aquí i ara, perquè, com ho sap bé la Teràpia Gestalt, és sinònim de benestar. Ja que, la neurosi té molt a veure amb estar a tot menys en l’aquí i ara.

 

Quan vaig iniciar el meu procés terapèutic l’any 2006, una de les primeres tasques que em va enviar la psicòloga va ser fixar-me en els objectes materials. En concret, em va animar a aprofitar el viatge de tornada a casa en autobús, per observar els objectes que hi havia dins el vehicle.

 

Al seu moment no vaig entendre l’objectiu d’aquesta tasca. Avui en dia, en canvi, puc veure que parteix de la mateixa base que la meditació: entrenar-nos per sortir del remolí de les idees i de les emocions.

 

Beneficis que pot aportar

 

La pràctica de la meditació ens acostuma a mantenir l’atenció en el més obvi. Amb l’ajuda inicial de posar l’atenció en la respiració, a poc a poc, anem entrenant per estar amb més presència en l’aquí i ara.

 

Això vol dir que entrem en un estat on no pensem ni sentim? No. La idea no és deixar de sentir i pensar, sinó, poder veure com venen i se’n van sense haver d’entrar en elles tot el temps, com de costum.

 

L’objectiu és aprendre a mirar els sentiments i emocions com si fóssim un observador, i conscients que nosaltres som més que això. És a dir, el que s’aconsegueix amb la meditació és desidentificar-nos, cada cop més, amb tot el que ens passa pel cap.

 

Sé que per algú que mai no ha practicat la meditació pot semblar molt estrany tot el que estic dient, però, és sorprenent que ràpid s’entenen les idees quan la comences a practicar.

 

Una mica més de teoria

 

Les que hem estudiat psicologia sabem que la neurosi té molt a veure amb “no veure l’obvi”. És a dir, amb estar sempre amb la ment al passat, al futur, imaginant, prejutjant, etc.

 

D’alguna manera, tota aquesta activitat mental ens desconnecta de la realitat. En comptes d’estar atentes a les nostres percepcions i al món palpable que ens envolta, ens perdrem al món de les idees. Això que sembla insignificant, amb el pas del temps té un impacte molt gran, perquè el grau de desconnexió que aconseguim arriba a ser enorme.

 

Aquest fet ens provoca malestar de diferents maneres. Per una banda, cada cop som menys conscients dels nostres processos corporals. Això implica que amb el temps perdrem la capacitat de diferenciar les nostres necessitats d’una manera clara. O, més ben dit, per influència de les idees, és molt comú arribar a pensar que tenim unes necessitats, quan en realitat en tenim d’altres.

 

Per altra banda, per culpa de no prestar atenció als estímuls perceptius del nostre entorn, sovint solem identificar d’una manera errònia la realitat. Això es veu molt bé en les relacions interpersonals, perquè es generen molts prejudicis que les dificulten.

 

Resultats d’investigacions científiques

 

Existeixen bastants estudis sobre els efectes que genera la pràctica de la meditació al cervell humà. S’ha utilitzat l’electroencefalògraf per veure els canvis que es produeixen tant mentre es medita, com a mig-llarg termini, per conseqüència de la pràctica.

 

Els resultats obtinguts són sorprenents. Es va descobrir que, per causa de la pràctica, el cervell passa de les ones beta (estat d’alerta i activitat normal) a ones alfa (estat de calma i relaxació). Inclús, en les meditadores experimentades, es poden trobar ones theta (relaxació profunda), o ones delta (somni profund sense dormir).

 

Un altre resultat xocant és que la meditació ajuda a prevenir la pèrdua de la massa encefàlica relacionada amb la vellesa. Això és molt interessant perquè obre un camp en la lluita preventiva contra els efectes naturals generats per l’envelliment.

La meva experiència amb la meditació

 

Com us he dit abans, la meva relació amb la meditació ha canviat aquest últim mes. Arran de les activitats en línia que estem oferint des de Drala Gestalt Institut durant el confinament, em vaig animar a participar en la sessió diària de meditació.

 

Us podeu imaginar que els primers dies em va costar seguir el ritme. Les distraccions que em sorgien durant la pràctica meditativa eren infinites. Però m’ajudava que les sessions fossin guiades.

 

A poc a poc, he anat agafant el gust de la meditació, perquè he començat a notar que em relaxa. Independentment de com inicio la pràctica, sempre acabo amb millors sensacions i estat anímic.

 

Per altra banda, segons han passat les setmanes i he continuat meditant cada dia, vaig notant més capacitat d’adonar-me quan les idees m’arrosseguen. Encara no diré gaire alt que ja sé meditar perquè em queda un recorregut molt llarg, però em sembla sorprenent el què pots aprendre en tan poques setmanes.

 

Cada cop estic relacionant més la meditació amb benestar, i veig que començo a tenir ganes de practicar-la quan em trobo inquiet o molt mental. Això no vol dir que cada cop que medito ho gaudeixi, però sí que començo a identificar la pràctica meditativa com una eina que em pot aportar benestar.

 

Conclusions

 

Encara que al principi costa començar a practicar-la, la meditació és una pràctica ancestral que pot ser molt saludable per a la salut.

 

Està demostrat que té efectes molt positius al cervell, i que això repercuteix directament en l’estat anímic de les practicants.

 

Pot ser una eina molt interessant per relaxar-nos i guanyar benestar durant el confinament, però també pel futur.

 

 

Nota: Aquest article s’ha escrit íntegrament en femení per evitar el llenguatge excloent. He valorat altres opcions, però crec que aquesta és la més llegible. Tots els articles que publiqui en aquest blog estaran escrits en llenguatge inclusiu.

× Hola