Per les persones blanques, el racisme torna a estar de moda arran dels fets dels Estats Units. Però, per tots aquells col·lectius racialitzats que ho pateixen cada dia, mai no ha deixat d’existir. De fet, sembla que no s’estan aconseguint millores significatives en la lluita contra les actituds i comportaments racistes.
Quin és el motiu d’aquest estancament en la lluita contra el racisme?
Què és el racisme?
S’entén per racisme la discriminació que una persona o un grup exerceixen sobre altres persones pel color de la seva pell. Tot i que aquesta és la definició més estesa del terme racisme, també es pot utilitzar per definir la discriminació per raons ètniques o culturals.
Diferència entre racisme i xenofòbia
La paraula xenofòbia s’utilitza per anomenar la por o el rebuig que provoca qualsevol persona que sigui d’un altre país diferent del nostre. Normalment, les actituds xenòfobes solen acompanyar a les actituds racistes.
Un altre terme interessant: aporofòbia
L’aporofòbia és un mot bastant recent que significa por o rebuig cap a la pobresa i les persones pobres. Probablement, també sol acompanyar al racisme i la xenofòbia.
Història de discriminació racial
El racisme que tant dolor va generar durant els segles passats, admetia obertament que les negres o les natives americanes eren inferiors a les blanques. No mereixien els mateixos drets, no tenien el mateix valor, i les seves vides eren mercaderia.
Era necessari segregar la població segons el seu color de la pell per evitar influències no desitjables. Gran part de la societat blanca se sentia orgullosa de ser racista.
Són conegudes moltes de les barbaritats que van patir les natives africanes esclavitzades o les natives americanes a l’arribada de les europees. L’església va beneir aquests fets, i la majoria de la societat ho va veure com una cosa lògica al tractar-se de persones inferiors.
La història de la humanitat és una seqüència de successos violents que van provocar innumerables patiments, i el racisme va tenir molt a veure.
Rentada de cara racista
Durant el segle XXI, la manera en la qual el racisme es mostra ha anat canviant a poc a poc. Per començar, avui en dia, la majoria de la població es considera que no és racista, i que en cap cas s’hauria de discriminar una persona pel color de la seva pell.
S’ha acceptat la idea que en una societat democràtica el racisme no pot tenir cabuda. O, dit d’una altra manera, està mal vist que alguna persona digui obertament que és racista.
Llavors, com és possible que, en una societat majoritàriament antiracista, que veu amb bons ulls els valors de la solidaritat, el respecte al proïsme, etc., hi hagi tants casos de racisme?
Donar suport a la política migratòria racista del govern, acceptar els arguments econòmics falsos per mantenir una opinió contrària a la benvinguda de refugiades, pujada d’un partit d’extrema dreta racista com Vox, abús policial basat en discriminacions racials, etc.
Racisme latent o aversiu
Avui en dia, es diferencien el racisme manifest i el racisme latent. El primer ho porten a terme les persones que es consideren obertament racistes. Creuen en la supremacia racial, i estan totalment d’acord amb les mesures segregacionistes que es puguin implementar per discriminar a totes aquelles considerades inferiors.
En canvi, el racisme latent és molt més subtil. Són les actituds i els comportaments discriminatoris que els duen a terme persones que es consideren antiracistes (Espelt, 2009). Conscientment, estan a favor de la igualtat i la no discriminació pel color de la pell, ja que, se senten iguals i respectuoses cap a les minories. Però, a nivell no conscient, tenen actituds negatives que apareixen en algunes ocasions, sense que se n’adonin.
Els arguments econòmics que s’utilitzen per justificar la no entrada de persones migrades és un bon exemple del racisme latent. Avui en dia, cap persona demòcrata dirà que les persones migrades no mereixen entrar a l’estat espanyol per ser inferiors. Però, en canvi, moltes d’aquestes mateixes persones utilitzen arguments econòmics, culturals, de seguretat, etc., per arribar al mateix punt de no voler que entrin al país. És una rentada de cara de manual.
Experiment sorprenent sobre el racisme latent
Se sap que el racisme latent és prou poderós per condicionar el nostre comportament i generar un impacte negatiu en l’altra persona. En un estudi realitzat en 1974, van descobrir que durant un procés de selecció laboral, les entrevistadores blanques actuaven d’una manera diferent inconscientment quan la candidata era una persona negra o blanca. Quan l’entrevistada era una persona negra, les entrevistadores tenien més errors de pronunciació, s’asseien més lluny de l’entrevistada, i les entrevistes duraven menys temps.
En una segona part de l’experiment, van ordenar a una entrevistadora blanca que, conscientment, portés a terme els comportaments descrits abans, a candidates blanques. Aquestes es van sentir estressades, distantes, i van acabar l’entrevista pensant que no era suficientment bones pel lloc de treball i que havien realitzat una mala entrevista. És a dir, es va demostrar que l’actitud racista provocava una espiral negativa en les persones racialitzades.
Un altre experiment sobre el racisme actual realitzat per SOS Racisme a Barcelona
SOS Racisme va fer aquest experiment interessant als carrers de Barcelona. Els moments de tensió són un bon context perquè el racisme aversiu o racisme latent es desperti i surti amb tota la seva força.
Per què perdura el racisme avui en dia?
No és una pregunta fàcil de respondre. Per una banda, les investigadores estan d’acords en què un dels majors obstacles és la inconsciència. És a dir, la classe de racisme que predomina en l’actualitat és el latent, i una de les característiques que té és que no ens adonem d’ell.
Moltes persones que conscientment es declaren antiracistes poden tenir actituds i comportaments de racisme latent sense ser conscients. Estan convençudes que no són racistes, i quan ho són, no se n’adonen. Aquest fet dificulta molt avançar perquè, sense prendre consciència del problema, és pràcticament impossible modificar alguna cosa.
La influència de la societat
Per altra banda, néixer, créixer i viure en una societat racista com la nostra no ajuda. Durant tota la vida anem integrant actituds i prejudicis racistes sense adonar-nos, per la gran influència que té l’entorn social. Els mitjans de comunicació parlen molt més sobre emigració, (quasi sempre en terminis d’invasió, a més), que sobre el racisme.
La política migratòria del govern ens acostuma al fet que deportin milers de persones a l’any o al fet que provoqui milers de morts al mediterrani. Més o menys conscientment, la societat interioritza que les refugiades són una amenaça en comptes de gent que necessita ajuda. És a dir, l’estat no té cap intenció de què la població prengui consciència sobre el problema del racisme, perquè va en contra dels seus interessos.
Tot això provoca que el problema segueixi a les fosques per la immensa majoria de la població, i que no hi hagi avanços significatius en la seva erradicació.
El cas de les refugiades síries
La fugida massiva de ciutadanes provocada per la guerra civil de Síria ha deixat al descobert les profundes contradiccions que existeixen a Europa sobre les persones migrades.
Arran d’una de les guerres més sagnants de les últimes dècades, més de cinc milions de síries ha fugit del país. Gran part d’aquesta gent s’ha instal·lat als països que envolten Síria però, molts milers van iniciar un viatge cap a Europa buscant una vida millor.
La cara autèntica d’Europa
Al principi, va semblar que la solidaritat europea estava disposada a acollir les refugiades, però, aviat va canviar la pel·lícula. Mentre anaven pujant les xifres de ciutadanes síries camí als estats europeus, aquests van començar a treure la seva cara més intolerant, excloent i racista. Tancament de fronteres, detenció de refugiades, reclusió obligatòria en campaments de refugiades, etc.
I no només això, sinó que el discurs racista contrari a les persones migrades va començar a sentir-se cada cop més fort. Era previsible que els partits d’extrema dreta reaccionessin d’aquesta manera, però, i, els partits demòcrates i la gent comuna?
Amb aquest discurs xenòfob contrari a les persones migrades, els partits d’extrema dreta van guanyar molts vots de ciutadanes que, probablement, es consideraven demòcrates i tolerants.
Això es pot explicar pel racisme latent, ja que, moltes d’aquestes ciutadanes segueixen sense considerar-se racistes. Utilitzen arguments de totes les classes per justificar les polítiques racistes europees sense necessitat d’acceptar la discriminació racial.
Reacció europea davant la crisi síria
Pràcticament tots els estats europeus van mostrar la seva cara més intolerant durant la crisi síria. Va ser xocant perquè, eren estats que feia molts anys que predicaven ser l’exemple de la tolerància, la democràcia acollidora i el respecte a la diferent. En canvi, quan va arribar el moment d’actuar i demostrar el que eren, van treure el seu rostre més intransigent i van adoptar mesures per evitar que les refugiades arribessin a Europa.
Segons dades de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides Per les Refugiades (ACNUR), els últims anys han mort al voltant de 1500 persones migrades a l’any intentant arribar a Europa. I, no només això, ja que, almenys 10000 nenes síries han desaparegut en la seva fugida cap a Europa sense que cap persona sàpiga que ha passat amb elles. Es creu que han caigut en les mans de xarxes de tràfic de nenes, però cap estat ha fet res al respecte.
Com acabar amb el racisme?
Ser conscients que totes tenim el racisme latent interioritzat és un pas imprescindible. Ja no val la diferenciació entre racista i no racista perquè, en una societat com la nostra, és impossible fugir d’aquesta xacra. És més realista dir que som persones que acostumem a ser antiracistes, però que a vegades traiem el racisme latent.
Algunes investigadores diuen que, per prendre consciència del nostre racisme latent, són necessaris els conflictes on el nostre autoconcepte antiracista es posi en dubte. Pot ser que tinguin raó.
El que està clar és que no podem seguir tranquil·les pensant que el racisme no té res a veure a nosaltres. No és que tinguem potencial de ser racistes, sinó que ho portem a dins d’una manera discreta. Tan discreta, que ni ho sentim. Adonar-nos d’això és un bon primer pas per estar més atentes i ser conscients de quan tenim actituds i comportaments discriminatoris.
Un cas pràctic de racisme latent
Per causalitats de la vida, als dos dies de publicar aquest article vaig fer víctima d’un robatori. Em van robar el moneder d’una manera molt inesperada, i vaig tenir molta sort perquè em vaig adonar aviat del que va passar. Quan vaig trucar al banc per cancel·lar la targeta, ja m’havien fet tres compres. De fet, la persona que em va robar estava intentant fer la major quantitat de pagaments amb la meva targeta.
Des de la banca online vaig poder saber el nom d’una de les botigues on va comprar i l’hora exacte. Vaig anar allà per avisar-les del succeït i preguntar si havien notat alguna cosa estranya. Ràpidament, em van dir que se’n recordaven bé d’una persona que en tot moment havia tingut una actitud rara. Van acabar dient-me que era una persona racialitzada i, aparentment, d’un col·lectiu molt estigmatitzat en la nostra societat.
Doncs bé. Abans d’adonar-me’n, ja havia tret tots els prejudicis, idees discriminatòries i negativitats a passejar. En un moment, em vaig veure repetint internament molts dels missatges racistes que hem sentit durant anys. El racisme latent va brotar del meu interior amb fúria.
Potser no eren exactament aquestes frases, però s’assemblaven molt. És a dir, encara que en el dia a dia tinc clara la meva postura antiracista, en un instant se’m va omplir el cap amb idees de totes les classes excepte antiracistes.
Em sembla un exemple molt didàctic per veure què fàcil és que el racisme latent s’apoderi de nosaltres en alguns moments. Fàcil i inevitable. I, llavors que podem fer? Una cosa és el que sentim i pensem, i una altra el que fem. Sabent que totes portem l’incontrolable racisme latent a dins, el que ens queda és posar molta atenció en el que fem quan s’apodera de nosaltres. Això sí que és la nostra responsabilitat.
Podem verbalitzar aquestes idees racistes, buscar persones perquè ens donin la raó i continuar avivant els prejudicis, o intentar que els castiguin amb duresa. O, podem acotar el racisme latent i mantenir-ho dins nosaltres sense verbalitzar-ho, explicar el que ha passat sense anomenar la condició racialitzada del que t’ha robat, o intentar actuar sense una carga extra d’aferrissament.
Conclusions
Portem massa temps sense cap millora significativa amb el tema del racisme.
L’estat espanyol no ajuda amb les seves continues pràctiques racistes contràries als acords internacional, com ho denuncien SOS Racisme o Amnistia Internacional any rere any. El racisme institucional porta instaurat massa dècades de la mà de partits de dreta i extrema dreta.
Europa s’ha desemmascarat com un conjunt d’estats als quals se’ls omple la boca amb paraules de bones intencions, però que, a l’hora de la veritat, segueixen sent estats molt xenòfobs i racistes.
Més conclusions
Encara que, només s’havia de mirar amb una mica de detall l’historial de les mesures adoptades pels estats europeus durant els últims anys, per veure que el continent vell en cap cas camina en la direcció de combatre el racisme. Un bon exemple és el sistema de control de fronteres anomenat FRONTEX que van activar el 2005. Les morts de les persones migrades intentant arribar al continent europeu van pujar exponencialment per la culpa d’aquest sistema de vigilància.
Però, això no eximeix de responsabilitat a la majoria de la població que es considera antiracista. Va sent hora de ser conscients del nostre racisme latent, i augmentar la precaució. Perquè, segur que en algun moment sortirà.
I una última reflexió: utilitzar arguments econòmics, culturals, de seguretat o de qualsevol altre classe, per defensar la política migratòria del govern segueix sent racista i xenòfoba. Anomenar les coses pel seu nom ens ajudarà a erradicar questa xacra racista.
Nota: Aquest article s’ha escrit íntegrament en femení per evitar el llenguatge excloent. He valorat altres opcions, però crec que aquesta és la més llegible. Tots els articles que publiqui en aquest blog estaran escrits en llenguatge inclusiu.
0 Comments