La sensació de soledat està sent una de les amenaces psicològiques més grans en aquestes dates de confinament i excepcionalitat.

 

A la nostra vida diària tenim mecanismes ben engranats per fer-la fora i perquè no sigui un element pertorbador. Però aquests mecanismes no estan pensats ni preparats per a un mes de confinament.

 

Moltes persones estan patint ansietat, angoixa, etc. Probablement estan vinculades, entre altres coses, a l’anomenada sensació de soledat o a la por de tenir-la.

 

Això vol dir que no podem fer res? Clar que no! Us porto unes quantes reflexions que us puguin ajudar a enfocar el tema des d’un altre angle.

 

Anem-hi!

 

 

De què parlem quan ens referim a la soledat?

 

 

Totes podríem dir una definició de la paraula soledat sense gaire dificultat. Tot i que al món de la psicologia es parla almenys de set tipus diferents de soledat, més o menys, estaríem d’acord en explicar-la com una manca de companyia, d’intimitat, de contacte…

 

Quan la soledat és voluntària sol haver-hi pocs problemes normalment. Tenim necessitat d’estar a soles i ho gaudim.

 

Els problemes comencen quan és involuntària i no desitjada. Sigui amb falta de companyia o envoltada de gent, la persona sent una desconnexió profunda i angoixant. Crec que en algun moment la majoria hem tingut aquesta sensació dolorosa.

 

 

Por de la soledat

 

 

A part de la por lògica al coronavirus i a les seves incertes conseqüències, una de les coses que ens pot estar provocant sentiments dolorosos durant el confinament és la por de la soledat.

 

Està demostrat que la soledat, o, millor dit, sentir-te sola involuntàriament, pot provocar tant problemes fisiològics greus com problemes psicològics.

 

Tenir por a alguna cosa que ens fa mal i ens provoca patiment és una de les reaccions més naturals que existeix. De fet, fugir d’aquestes situacions negatives ens ha fet sobreviure com espècie i tenir un nivell de vida satisfactori.

 

El confinament ha provocat que sigui més difícil mantenir a ratlla la sensació de soledat. Moltes persones intenten seguir amb el ritme quotidià d’abans del confinament com a mesura per evitar l’ansietat o l’angoixa. Però és fàcil que en algun moment ens sentim soles o tinguem por de sentir-nos així.

 

 

Què la provoca?

 

 

La sensació de soledat té molt a veure amb el tipus d’afecció que creem a la nostra infantesa. La teoria de l’afecció va ser proposada pel psicòleg John Bowlby durant la primera meitat del segle XX.

 

El primer vincle que la nena crea amb la persona que més la cuida té un impacte directe a l’estil d’afecció que desenvolupa. Tant la mare com el pare i inclús una cuidadora externa poden exercir aquest rol. Depèn la relació que es doni entre la cuidadora principal-nena durant la primera època de la vida de la nadó, crearà un tipus o altre d’estil d’afecció. Aquesta afecció tindrà implicacions molt profundes durant tota la vida de la persona.

 

A grans trets, l’afecció pot ser segura o insegura. Entre cuidadora principal-nena es crea l’afecció segura quan l’adulta respon, sempre que la nena necessita, per saciar les seves necessitats. En canvi, es crea un vincle d’afecció insegur quan l’adulta només respon a vegades o d’una manera ambigua.

 

seguretat

 

Se sap que les persones adultes amb un estil d’afecció segur tenen una autoestima millor i que confien més tant en elles mateixes com en el món. Les persones amb un estil d’afecció insegur, al contrari, solen tenir problemes de baixa autoestima i busquen amb urgència la seguretat al món.

 

En una situació d’inseguretat com la que estem vivint, les persones amb l’estil insegur senten més inseguretat, ansietat i angoixa que les persones amb l’estil segur. La seva seguretat i el benestar emocional depenen molt de les persones important del voltant perquè no tenen un bon autosuport.

 

És interessant detectar si podeu tenir aquests trets perquè, tot i que poden estar normalitzats, amb dedicació es poden modelar i guanyar més benestar.

 

 

Però, i si no estem tan soles?

 

 

Les persones amb l’estil insegur, tendeixen a oblidar tant la seva força interna com el suport exterior que els poden oferir les persones que no són el seu vincle principal. Tota la seguretat se centralitza en unes poques persones perquè desconfien del món i del que aquest els hi pot oferir.

 

Si ens sentim soles segurament tenim necessitats de contacte, afecte, suport, etc. sense cobrir. Estem vivint un context adequat per practicar alternatives. És igual de vàlid començar a practicar donant-nos aquest contacte, afecte i suport que no ens ho poden donar les persones significatives, com atrevir-nos a demanar-ho a altres persones.

 

Si som conscients que la sensació de soledat actual té molt a veure amb les vivències de la infantesa, potser perd una mica de força i no és tan angoixant. En aquesta sensació de soledat que podem sentir durant aquestes setmanes, en gran manera, estem revivint aquelles sensacions tan primitives del passat.

 

 

Conclusions

 

 

Si aconseguim relativitzar l’ansietat, l’angoixa o qualsevol altra emoció que ens genera patiment potser es fa més suau la seva intensitat.

 

Les persones amb l’estil d’afecció insegur són propenses a sentir sensació de soledat en moments d’inseguretat i incertesa com l’actual. És com si l’estil insegur fes d’amplificador de les emocions anomenades, en l’actualitat.

 

No hi ha remeis màgics, però pot ser un bon moment per a les persones amb l’estil insegur per practicar l’autosuport. Què passaria si cada dia us dediquéssiu un temps a fer-vos petits massatges, carícies, o moixaines?

 

Aquest moment d’excepció ens pot ajudar per ser conscients de quin és l’estil d’afecció que tenim i de com ens afecta a la nostra vida.

 

 

 

 

Nota: Aquest article s’ha escrit íntegrament en femení per evitar el llenguatge excloent. He valorat altres opcions, però crec que aquesta és la més llegible. Tots els articles que publiqui en aquest blog estaran escrits en llenguatge inclusiu.

 

× Hola