Morts diaris, nous casos d’infectades, cada cop més acomiadaments, situacions familiars dramàtiques, etc.
Cada dia estem veient com empitjoren tots aquests registres i no té pinta que vagin a millorar en curt termini.
Un milió de blogs parlen sobre això així que avui us porto un enfocament diferent. Us parlaré sobre la cara amagada del coronavirus que pocs mitjans anomenen i que quasi ningú se n’adona.
[toc]
Menys contaminació que mai
O millor dit, des que va començar el confinament per combatre el coronavirus la contaminació ha baixat a Barcelona a nivells que no es veien des de fa vint anys.
Se sap que el trànsit és un dels grans contaminants de l’aire. I per si alguna tenia dubtes, aquesta primera setmana de quarantena ens ho ha deixat clar. Com que menys cotxes circulen per les carreteres, menys contaminació atmosfèrica existeix.
Aquests dies, el trànsit a Barcelona s’ha reduït un 60% i la contaminació ha baixat almenys un 50%. Les dades varien cada dia i és difícil fer una estimació exacta, però la baixada de la pol·lució, per ara, es manté entre el 50% i el 60%. És sorprenent què ràpid millora la qualitat de l’aire si se li dona una petita treva.
Aire pur!
Sé que exagero, però, comparant l’aire que respiràvem fins la setmana passada a Barcelona, això és un plaer.
És fascinant la pudor que fa l’aire a les ciutats. No parlo de la pudor dels carrers o de les clavegueres, sinó de l’aire que molesta al respirar perquè és bruta. Sovint, aquesta molèstia es nota més als barris alts, propers a Collserola, que al centre de la ciutat.
Diuen que l’aire que ve del mar empeny la pol·lució cap a Collserola i que la muntanya fa de paret de contenció. Això provoca que l’aire es quedi encallat fent un remolí enganxat a la muntanya.
Sigui com sigui, i per molt que la majoria de la població hi estigui acostumada, és una pena que no es pugui sentir l’olor del mar mediterrani a la majoria dels barris de la ciutat.
Per això hem d’aprofitar per gaudir de l’aire nou que tenim al voltant. Sortiu al balcó, al terrat o a la finestra i respireu conscients que és un moment històric, també per a la qualitat de l’aire que tenim a mà.
El silenci
Un altre efecte lògic generat pel descens del trànsit és la baixada de la contaminació acústica. Les persones que patiu el soroll dels cotxes haureu notat la gran diferència.
Segons l’Anuari de Contaminació a Barcelona, el 55% de les habitants de Barcelona pateixen nivells de soroll diürn més elevats del recomanat per l’Organització Mundial de la Salut. Però la cosa empitjora si tenim en compte el soroll nocturn, perquè el 57% de les persones dorm amb més soroll del recomanat.
També es pot veure a la mateixa web que la contaminació acústica provoca unes 12000 morts prematures a l’any a Europa. És més, l’exposició prolongada a nivells alts de soroll està relacionat amb l’aparició de malalties cardiovasculars, estrès, ansietat, problemes de son o alteracions digestives.
Fixeu-vos si a casa vostra hi ha més silenci que de costum per manca de trànsit i si us està afectant positivament en alguna cosa.
S’escolten més ocells
Un altre fet significant d’aquests dies és que se senten més ocells que mai.
No està clar si se’ls sent més perquè hi ha menys trànsit o si és perquè estan cantant i exposant-se més tant per haver-hi menys pol·lució com perquè hi ha menys nivell de soroll.
La cosa és que tenim una molt bona oportunitat per fixar-nos més en el cant de les aus. El cant dels ocells és un potent remei que ens ajuda a combatre l’estrès i l’ansietat, però s’ha descobert que té més beneficis potencials del que es pensava.
Així que aprofiteu aquesta quarantena per posar l’atenció en les aus i gaudir del seu cant sanador.
Noves maneres de relacionar-nos
Tots els decàlegs que han publicat els psicòlegs per ajudar a fer front al confinament mencionen la importància de mantenir-nos comunicats amb la nostra gent i no aïllar-nos. Socialitzar-nos utilitzant el telèfon o Internet és molt saludable en aquest context tan particular.
Un altre punt del qual es parla menys és l’oportunitat que aquesta situació ens dona per reflexionar sobre quins són els nostres costums a l’hora de relacionar-nos. No crec que sigui l’únic que aquests dies estigui parlant més que normalment amb amigues i familiars que de normal i que li fa bé aquesta comunicació més contínua i intensa.
Què passaria si continuéssim amb aquestes noves dinàmiques comunicatives quan s’acabés la quarantena?
El coronavirus ens pot donar l’oportunitat de practicar i provar noves formes de relacionar-nos. Maneres millors que les que acostumem a utilitzar en la rutina del dia a dia.
Què podem aprendre de tot això quan s’acabi el coronavirus?
Segons dades de Greenpeace, cada any, 4,5 milions de persones moren al món per la contaminació de l’aire provocada per la combustió del carbó, el gas o el petroli. 4,5 milions! Molts més dels que ha provocat i dels que probablement provocarà el coronavirus.
Ja és hora de prendre’ns seriosament la contaminació atmosfèrica que tanta gent mata de manera silenciosa. No s’investiga la relació d’aquestes morts i la pol·lució perquè no interessa a ningú. Voldria saber com afecta realment la contaminació provocada tant pel trànsit com per les dues centrals tèrmiques que inunden la ciutat de contaminants cancerígens: la tèrmica de Sant Adrià del Besòs i la del port de Barcelona.
Tant de bo ens acostumem a aquest aire, a aquest silenci i als cants de les aus tant com per no conformar-nos amb el que ens vindrà després, quan el coronavirus sigui un fet del passat.
Nota: Aquest article s’ha escrit íntegrament en femení per evitar el llenguatge excloent. He valorat altres opcions, però crec que aquesta és la més llegible. Tots els articles que publiqui en aquest blog estaran escrits en llenguatge inclusiu.